Un premi reconeix allò que es fa bé, allò que representa una millora i que aporta un benefici a una part o al conjunt de la societat. Per això, des de l’Associació Prou Barreres ens preguntem com es pot reconèixer amb un premi una Administració municipal la realitat de la qual, en matèria d’accessibilitat, presenta, al nostre entendre, importants contradiccions entre el discurs i les actuacions.
L’accessibilitat no pot limitar-se a una declaració d’intencions, a una campanya o a projectar una determinada imatge de ciutat accessible. L’accessibilitat es demostra en les decisions que es prenen cada dia i, sobretot, en la garantia efectiva dels drets de les persones amb discapacitat.
Des de Prou Barreres volem posar sobre la taula algunes situacions que considerem especialment preocupants.
Com es pot reconèixer l’accessibilitat d’un municipi com Terrassa que denega la possibilitat de construir una rampa d’accés a una comunitat de veïns on la majoria dels residents tenen mobilitat reduïda, quan aquesta actuació permetria millorar la seva autonomia i l’accés al seu propi domicili?
Com es pot parlar d’accessibilitat mentre es plantegen actuacions que poden suposar la manca o la reducció dels guals de vianants, elements fonamentals per garantir itineraris accessibles i segurs?
Com es pot considerar plenament accessible un Ajuntament que impedeix o dificulta l’accés a determinats espais de la via pública als vehicles amb targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, quan aquests vehicles són, en molts casos, una eina imprescindible per garantir-ne la mobilitat?
I, finalment, com es garanteix que els nous establiments i activitats comercials compleixin realment les condicions d’accessibilitat exigibles si no hi ha una supervisió suficient que permeti detectar i corregir les barreres?
Aquestes situacions no són qüestions menors, doncs una barrera arquitectònica pot convertir-se en una barrera per estudiar, treballar, comprar, participar en la vida social o, simplement, entrar i sortir de la pròpia llar.
L’accessibilitat tampoc no es pot entendre com un favor, una concessió o una qüestió secundària. És un dret i una condició imprescindible perquè les persones amb discapacitat puguin exercir la seva ciutadania en igualtat de condicions.
Per això, des de l’Associació Prou Barreres manifestem el nostre desacord amb el reconeixement atorgat a una Administració que, mentre projecta una imatge de municipi accessible, manté actuacions i decisions que, des de la nostra perspectiva, poden suposar un retrocés en matèria d’accessibilitat i en els drets de les persones amb discapacitat.
No qüestionem la importància de reconèixer les bones pràctiques en matèria d’accessibilitat. Ans al contrari: considerem que aquests reconeixements són necessaris per visibilitzar i promoure aquells municipis que treballen per eliminar barreres i garantir drets.
Precisament per això considerem necessari obrir aquesta reflexió:
Quins criteris s’han de complir perquè una Administració pugui ser reconeguda com a referent en accessibilitat?
Per a Prou Barreres, no n’hi ha prou amb dir que una ciutat és accessible. Cal demostrar-ho quan una persona amb discapacitat reclama una rampa, quan necessita un itinerari accessible, quan sol·licita poder accedir a un espai públic o quan denuncia una barrera.
Perquè la veritable accessibilitat no es mesura pels premis que rep una ciutat, sinó per les barreres que aconsegueix eliminar i pels drets que garanteix a totes les persones.
Prou Barreres continuarà defensant una accessibilitat real, efectiva i transversal. Una accessibilitat que no retrocedeixi i que situï els drets, l’autonomia i la participació de les persones amb discapacitat al centre de les decisions municipals.