El passat 20 de febrer, des de l’associació Prou Barreres, amb altres entitats de la taula de capacitats diverses i accessibilitat de Terrassa, dins la Comissió d’Accessibilitat, vam mantenir una reunió amb FGC per abordar diverses qüestions que afecten directament l’accessibilitat d’aquest transport públic per a les persones amb discapacitat.
Des de l’entitat valorem positivament la predisposició al diàleg, però també vam voler deixar constància de diversos dubtes i preocupacions que encara no tenen una resposta clara i que impacten en l’autonomia i la igualtat d’oportunitats de moltes persones.
Una de les qüestions principals va ser la recàrrega de la T-Mobilitat. Actualment, hi ha estacions —com Terrassa Rambla— on les màquines de venda i recàrrega no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o dificultats motrius, fet que obliga a dependre de terceres persones o a desplaçar-se a altres punts.
Des de Prou Barreres vam plantejar:
- Com es garantirà una recàrrega realment accessible per a totes les persones?
- Quan es podrà fer la recàrrega completa des del mòbil, incloent-hi les targetes que encara no estan integrades al sistema digital?
Ens van informar que la recàrrega de tots els títols, els integrats i els propis, podrà fer-se des del mòbil ben aviat, i que les adaptacions de les màquines està integrada a un pla plurianual que ha dissenyat FGC per adaptar-se a les exigències normatives actuals. Aquest pla plurianual es desplegarà entre els anys 2027 i 2031.
Des de la nostra entitat, considerem que la digitalització no pot avançar sense garantir l’accessibilitat universal des del primer moment.
Un altre punt preocupant és que ja no es reconeix la targeta oficial de discapacitat de la Generalitat per a la compra de bitllets, quan anteriorment sí que era vàlida.
Vam preguntar:
- Quin és el motiu d’aquest canvi?
- Com es garantirà que les persones amb discapacitat no perdin drets ni facilitats en l’accés al transport?
La resposta va ser que la targeta acreditativa de la discapacitat no és digital sinó analògica i que, per aquesta raó, les màquines ja no la reconeixen. Com a alternativa podem treure’ns, en funció de les rendes, el carnet de pensionista A o B, pagant 5 euros cada 3 o 5 anys respectivament.
Des de l’associació vam manifestar que aquesta situació constitueix un retrocés i un augment de la burocràcia, donat que cal fer tràmits que abans no calien i també els pagaments periòdics del carnet.
Pel que fa als Espais PMR als trens, vam plantejar que els primers i últims vagons, que són els més accessibles, estan sent ocupats sovint per bicicletes, carrets i altres elements. Això genera situacions en què les persones amb mobilitat reduïda no poden utilitzar els espais reservats.
Vam demanar:
- Si es prioritzarà realment l’ús per a PMR.
- Quines mesures de senyalització, control i sensibilització es preveuen per garantir-ho.
Ens van comunicar que properament els trens disposaran d’espais reservats exclusivament per a persones que utilitzen cadira de rodes.
Pel que fa a les persones amb discapacitat visual, vam plantejar la necessitat de:
- Marcar de manera identificable els seients reservats:
- Senyalitzar portes a les andanes amb sistemes tàctils i/o sonors.
- Disposar d’un calendari d’implantació d’aquestes mesures.
Es va comentar que, quant a la identificació de les portes a les andanes, en alguns punts ja hi ha diferències de paviment (rugós i llis) que serveixen com a referència, i que aquest tipus de millores s’aniran provant a les estacions en el marc del pla plurianual 2027–2031. Respecte els seients reservats, vam posar sobre la taula, juntament amb l’ONCE, diferents possibilitats per fer-los identificables.
Sense aquestes adaptacions, l’autonomia de les persones cegues queda greument limitada.
Hi va haver altres qüestions que vam plantejar i que, de moment, no tenen resposta. vam demanar aclariments sobre la futura T-Social:
- Què és exactament i quins requisits tindrà?
- Estarà integrada amb FGC i amb la resta del sistema tarifari?
Però com no és un títol només dels FGC, encara no saben com funcionarà. Ni tan sols des de l’Ajuntament de Terrassa, que en teoria s’ha adherit a aquesta targeta, tampoc disposen d’informació des de l’àrea de capacitats diverses.
També vam demanar informació sobre la vigència de la targeta d’acompanyant vinculada als carnets A o B, que hauria de ser la mateixa que el propi carnet i no anual, i vam posar de manifest la limitació que suposa que el passi de pensionista utilitzat en el carnet A només es pugui utilitzar a la zona 1, impedint l’ús d’autobusos o d’altres transports municipals fora d’aquesta zona i reduint així les possibilitats reals de mobilitat de les persones beneficiàries.
El transport públic és un element clau per a la vida independent, l’accés a la feina, a l’educació i a la participació social. Des de Prou Barreres continuarem treballant perquè l’accessibilitat en el transport sigui un dret efectiu i no només un principi teòric.
